Unitat de Genoll

El lligament encreuat anterior (LEA) és una de les lesions lligamentoses més freqüents del genoll; malauradament, en la majoria dels casos no cicatritza i deixa una inestabilitat residual per a la pràctica esportiva, per la qual cosa cal una intervenció de reconstrucció del lligament per estabilitzar el genoll. La cirurgia del lligament encreuat anterior és tècnicament exigent i, encara que sigui habitual, no deixa de ser important una execució meticulosa; és fonamental que la cirurgia es faci amb tècniques “anatòmiques” actuals i que es revisin i reparin totes les lesions associades de menisc, cartílag i altres lligaments. El pronòstic és excel·lent en mans expertes, amb una recuperació sense limitacions en 6 mesos en la majoria dels casos, però pot derivar en complicacions i una funció compromesa si es produeix una nova ruptura. En els casos de nova ruptura del LEA o davant l’aparició de complicacions, l’experiència i una tècnica quirúrgica precisa són encara més importants, i la recuperació completa continua sent possible després de la reintervenció.

El trasplantament d’al·loempelt meniscal està indicat en pacients de menys de 55 anys als quals s’ha extirpat un menisc en la seva totalitat i que comencen a presentar dolor i signes de desgast al genoll per aquest motiu. El menisc procedeix d’una persona donant i requereix una certa logística i experiència en la tècnica per oferir bons resultats, per això són pocs els centres on es fa aquest procediment amb garanties; un trasplantament meniscal satisfactori dona una gran qualitat de vida als pacients, sovint joves, per als quals no hi hauria cap altra opció terapèutica que continuar amb el dolor o posar una pròtesi. La literatura científica ha demostrat fa temps l’eficàcia dels trasplantaments meniscals, fins i tot a llarg termini, sense possibilitat de rebuig ni necessitat de cap medicació immunosupressora, a diferència dels trasplantaments d’òrgans. Cal esperar una recuperació per a la vida normal en un termini de 4 a 6 mesos, tot i que, per norma general, no es recomana la pràctica esportiva de competició després d’aquest procediment. Aquest procediment es fa al nostre centre de manera artroscòpica.

Les lesions de cartílag en el pacient jove són importants i de les més limitants. Hi ha moltes opcions de tractament, que varien en funció del pacient, la localització de la lesió i la seva extensió. Al Centre Mèdic Quirónsalud Aribau tenim experiència en totes i estem especialment especialitzats en una tècnica pròpia publicada recentment, mínimament invasiva, que ens permet tractar úlceres de qualsevol mida en pacients joves i actius mitjançant una matriu de cartílag sa del mateix pacient barrejat amb plasma ric en factors de creixement.

La luxació de genoll i les lesions multilligamentoses del genoll són de les lesions més greus d’aquesta articulació i de vegades poden posar en perill la viabilitat de l’extremitat; si no es tracten correctament, deixen seqüeles importants i una inestabilitat residual que dificulta fins i tot les activitats quotidianes. En la majoria dels casos cal reconstruir les estructures lesionades, lligaments encreuats anterior i posterior i lligaments col·laterals, i de vegades tractar també el menisc. Un cirurgià amb experiència en aquest tipus de lesions és crucial per a l’èxit i la recuperació, que es pot allargar fins a un any.

El trasplantament d’al·loempelt osteocondral fresc consisteix a substituir una zona àmplia i profunda d’os i cartílag danyada per un fragment osteocondral de donant conservat a 4 ºC durant un període màxim de 28 dies. Aquesta tècnica es fa en persones de menys de 50-55 anys; la logística i la coordinació amb el Banc de Teixits són encara més importants que en el trasplantament meniscal per ajustar-se al període en què el cartílag trasplantat és viable, amb una data límit recomanada de 21 dies des de l’aparició d’un donant. Es tracta d’una intervenció de gran precisió tècnica, amb bons resultats en el 85% dels casos, indicada en pacients molt simptomàtics que d’una altra manera estarien condemnats a la substitució protèsica.

Es tracta d’un problema relativament freqüent en població jove o molt jove, generalment < 20 anys, i és més freqüent en dones per qüestions morfològiques i per una laxitud articular més gran; de vegades els episodis de luxació es produeixen diverses vegades al dia, cosa molt limitant en el dia a dia; la major part de les vegades el problema es pot resoldre només amb la reconstrucció del lligament patel·lofemoral medial (LPFM), tot i que és important que el cirurgià reconegui els múltiples factors que influeixen en aquest problema i identifiqui els casos en què pot caldre associar altres gestos de correcció òssia. Amb el maneig adequat el problema desapareix i la recuperació és completa per a les activitats quotidianes en un termini de 3-4 mesos.