Luxació d’espatlla

La luxació recidivant d’espatlla en el pacient jove se sol resoldre al quiròfan, i és un dels problemes de correcció més difícil. La tècnica de reparació del labrum es fa de manera artroscòpica, però, de nou, és molt important que el cirurgià conegui bé les característiques de la vostra espatlla, les lesions associades i tots els gestos tècnics necessaris, com el remplissage i la plicatura capsular, per evitar que l’espatlla continuï luxant-se.

De vegades cal interposar un topall ossi o fer una tècnica de Latarjet que augmenta la superfície de la glenoide, sobretot en cas de reintervencions o de pèrdua òssia en aquest nivell; aquests procediments de topall ossi anterior són molt ben acollits pel pacient, que sol recuperar-se molt de pressa; aquests pacients sovint arriben després d’una o diverses intervencions infructuoses i amb una inseguretat permanent amb l’espatlla. Les tècniques de topall ossi i de Latarjet es fan de manera artroscòpica als nostres centres mèdics.

La lesió del tendó supraespinós, l’infraespinós i el subescapular, en conjunt o de manera aïllada, és el que anomenem ruptura del manegot dels rotadors; és extremadament freqüent per sobre dels 50-60 anys o en persones molt actives, i cursa amb dolor a la cara lateral de l’espatlla, pèrdua de força d’elevació i dolor nocturn; el més important quan es confirma la ruptura en un pacient < 50-60 anys és no endarrerir massa el tractament quirúrgic, sobretot si hi ha dolor constant i limitant i altres tractaments com la rehabilitació o les infiltracions han fracassat. De nou, en mans expertes les possibilitats de curació completa i desaparició del dolor són molt altes. En els pacients de més de 70 anys, els fumadors i aquells en què la lesió té molts anys d’evolució, el percentatge d’èxit disminueix, però continua sent favorable. Assegureu-vos de triar un cirurgià especialista en artroscòpia d’espatlla i seguiu al peu de la lletra les seves indicacions; és molt important respectar el període postoperatori inicial de les primeres 6 setmanes, moment en què es produeix la cicatrització del tendó o tendons reparats. La recuperació completa és lenta i pot arribar a l’any des de la cirurgia, però en molts casos cap als 4-6 mesos el pacient ja té una autonomia gairebé completa i absència de dolor.

La ruptura del manegot dels rotadors de vegades progressa fins a donar lloc al que anomenem ruptures irreparables, per la gran retracció dels tendons i la infiltració greixosa del múscul que les fan irrecuperables. En aquestes situacions, per restablir la funció i evitar el dolor cal recórrer a tècniques més avançades com la reconstrucció capsular superior o les transferències tendinoses. Aquestes tècniques s’utilitzen sobretot en pacients relativament joves < 60 anys, en els quals la col·locació d’una pròtesi seria massa prematura.

La reconstrucció capsular superior es reserva per a ruptures irreparables del tendó supraespinós quan la resta de tendons estan íntegres o almenys són reparables; tot i que és una tècnica relativament recent, els resultats estan sent molt esperançadors en pacients seleccionats, i es pot fer de manera totalment artroscòpica.

Als nostres centres mèdics ens mantenim molt al dia de les tècniques més eficaces i alhora menys agressives per restablir la funció dels pacients joves amb lesions irreparables del manegot dels rotadors; la transferència del trapezi inferior és la nostra elecció en els casos d’insuficiència del tendó infraespinós, per donar a aquests pacients més capacitat d’elevació i de rotació externa. Hi ha altres transferències útils en cas d’insuficiència d’altres tendons, com la transferència del pectoral major o del dorsal ample quan el tendó del subescapular no és reparable. Afortunadament, amb l’experiència adequada, la gran majoria de les lesions del manegot dels rotadors són reparables, fins i tot en persones grans i ruptures de llarga evolució.